|
Las nuevas orientaciones de la Diplomática no solo han ampliado su campo de estudio más allá de las cancillerías reales y la pontificia con el análisis de la documentación de otras escribanías, entre ellas las notariales, sino que han introducido un nuevo enfoque: la contextualización del documento dentro de la sociedad en la que se produce. La presente monografía parte del estudio de los colegios notariales valencianos en la época foral, del análisis de la práctica notarial y de la prosopografía de los notarios durante los reinados de Pedro IV, Juan I y Martín el Humano, época de consolidación de la 'auctoritas' del notario, para profundizar en el estudio de los notarios apostólicos y, especialmente, de una tipología de documento notarial: el testamento en la Valencia medieval. Desde una visión general del testamento y sus variantes, se profundiza en el estudio de casos concretos de últimas voluntades, como el testamento oral o nuncupativo, el "breu de comiat" y la pretendida invalidación del testamento de micer Joan Mercader por demencia. Se incluye también un estudio de la formación de los archivos notariales valencianos hasta su situación actual. El libro supone una aportación a la comprensión del notariado valenciano desde la práctica, definida como estudio de la aplicación de los preceptos normativos que rigen el ejercicio de la fe pública, la relación entre notario y clientes, el comportamiento de los notarios como grupo social y especialmente las clientelas notariales, cuyo desconocimiento constituye uno de los puntos oscuros que lastran la historia notarial.Les noves orientacions de la Diplomàtica no sols han ampliat el seu camp d'estudi més enllà de les cancelleries reials i la pontifícia amb l'anàlisi de la documentació d'altres escrivanies, incloses les notarials, sinó que hi han introduït un nou enfocament: la contextualització del document dins de la societat en la qual es produeix. La present monografia parteix de l'estudi dels col legis notarials valencians en l'època foral, de l'anàlisi de la pràctica notarial i de la prosopografia dels notaris durant els regnats de Pere IV, Joan I i Martí l'Humà, època de consolidació de l''auctoritas' del notari, per a aprofundir en l'estudi dels notaris apostòlics i, especialment, en una tipologia de document notarial: el testament en la València medieval. Des d'una visió general del testament i les seues variants, s'aprofundeix en l'estudi de casos concrets d'últimes voluntats, com ara el testament oral o nuncupatiu, el breu de comiat i la pretesa invalidació del testament de misser Joan Mercader per demència. S'hi inclou també un estudi de la formació dels arxius notarials valencians fins a la situació actual. El llibre suposa una aportació a la comprensió del notariat valencià des de la pràctica, definida com a estudi de l'aplicació dels preceptes normatius que regeixen l'exercici de la fe pública, la relació entre notari i clients, el comportament dels notaris com a grup social i especialment les clienteles notarials, el desconeixement de les quals constitueix un dels punts foscos que llastren la història notarial.
|