La expresión "desconexión digital" podía verse hace unos años como opuesta al progreso porque desconectarse de lo digital implicaría desconectarse del futuro. De alguna forma, dicha expresión es muy atractiva lingüísticamente, pero ambigua en cuanto a qué se refiere exactamente en el ámbito de la normativa laboral. Esta obra colectiva, con un marcado componente jurídico-práctico, analiza de forma pormenorizada, a lo largo de sus siete capítulos, sus orígenes y antecedentes, cómo se positiviza el derecho laboral en el ordenamiento jurídico español (que puede servir de espejo a nivel internacional), el abordaje de este desde la perspectiva empleadora, su estrecha vinculación con la seguridad y la salud en el trabajo (destacando la fatiga informática y el síndrome del trabajador "quemado"), cómo impacta en el ámbito de la dirección de personas y en el de la perspectiva de género y, además, recoge las prácticas más innovadoras y recomendaciones empresariales (desde acuerdos profesionales, pasando por convenios colectivos, hasta su gestión desde el mindfulness) que pueden implementar las empresas y los propios trabajadores para conseguir el deseado "desenganche" tecnológico tras la jornada laboral. Todo, sin perder de vista el afianzamiento de la modalidad del "teletrabajo" potenciado por la COVID-19, que por sus características propias conlleva unas conexiones más prolongadas a los dispositivos digitales (facilita la prestación de servicios tanto en su vertiente locativa como horaria) y, en consecuencia, puede dificultar el consagrado derecho del trabajador a su descanso.L'expressió "desconnexió digital" podia veure's fa uns anys com a alguna cosa oposada al progrés perquè desconnectar-se del món digital implicaria desconnectar-se del futur. D'alguna forma, aquesta expressió és molt atractiva lingüísticament però ambigua pel que fa a allò que es refereix exactament en l'àmbit de la normativa laboral. Aquesta obra col lectiva, amb un marcat component jurídic-pràctic, analitza de manera detallada, al llarg dels seus set capítols, els seus orígens i antecedents, com es dona caràcter positiu al dret laboral en l'ordenament jurídic espanyol (que pot servir d'espill a nivell internacional), l'abordatge d'aquest des de la perspectiva de l'ocupació, la seua estreta vinculació amb la seguretat i la salut en el treball (destacant la fatiga informàtica i la síndrome del treballador "cremat"), com impacta en l'àmbit de la direcció de persones i en el de la perspectiva de gènere i, a més, recull les pràctiques més innovadores i recomanacions empresarials (des d'acords professionals, tot passant per convenis col lectius, fins a la seua gestió des del mindfulness) que poden ser gestionades per les empreses i pels propis treballadors per a aconseguir el desitjat "desenganxament" tecnològic després de la jornada laboral. Tot, sense perdre de vista el fiançament de la modalitat del "teletreball" potenciat per la COVID-19, que per les seues característiques pròpies provoca unes connexions més prolongades en l'ús dels dispositius digitals (facilita la prestació de serveis tant en el seu vessant locatiu com horari) i, en conseqüència, pot dificultar el consagrat dret del treballador al seu descans.
|