|
Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identi?car les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogrà?ca del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure -a casa, a l'escola, al taller-, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit.En aquesta monogra?a, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.Todos sabemos escribir. Uno de los grandes éxitos de la sociedad occidental actual es que esta herramienta cultural ha llegado a todo el mundo y que, con mejor o peor calidad, sabemos identificar las letras y componer palabras. No obstante, no siempre ha sido así. El periodo de máximo esplendor político, económico, cultural y demográfico del País Valenciano, los siglos a caballo entre la Edad Media y la Moderna, estuvo caracterizado, por el contrario, por unos elevados porcentajes de analfabetismo entre nuestros antepasados, como también sucedía en el resto de estados de la Corona de Aragón y de la Europa del momento. Algunas de estas personas, a pesar de no saber de letras, sintieron la necesidad de acercarse a la palabra escrita y lo hicieron usando diferentes estrategias que les permitían mantener la autoría intelectual de los escritos. Para cambiar esta situación, tenían que aprender a leer y a escribir -en casa, en la escuela, en el taller-, algo que no estaba al alcance de todo el mundo. Una vez superado el obstáculo del desconocimiento lectoescritor, se incluirían en el minúsculo grupo de los alfabetizados, un conjunto de personas que, dependiendo de las horas dedicadas a escribir, tendrían más o menos capacidad para demostrar que formaban parte de esta élite.En esta monografía se relata cómo las clases medias y bajas valencianas y del resto de la confederación hacían uso del producto escrito, estuvieran o no alfabetizadas. También se analiza el valor que se daba a la escritura en un momento en el que el acceso a la educación estaba solo al alcance de unos pocos.
|