|
Catalans de les lletres i les arts del segle XX és un recull de retrats i paraules dels grans classics de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. És un llibre que recull l essencia i l esperit d uns anys, sense cap mena de voluntat de ser antologics ni canonics. De vegades, la tria ha estat en funció de la qualitat de la foto més que del document que representava o de la categoria artística del representat.
El periodista, crític, novel lista i poeta David Castillo i els seus excompanys fotografs del diari Avui Ferran Sendra i Robert Ramos, ens proposen revisitar el passat gloriós d una cultura que vivia en les pitjors condicions possibles, en un escenari hostil, pero que es mantenia ferma i solida, amb figures inimitables com Salvador Espriu, Merce Rodoreda, Joan Oliver, Joan Perucho, Montserrat Roig, M. Aurelia Capmany, Joan Fuster, Joan Vinyoli o Josep Palau i Fabre.
David Castillo en el seu article Només ens salvara la qualitat inclos a Catalans de les lletres i les arts del segle XX ens ho explica: El Ferran i el Robert van poder visitar-los i disparar aquestes instantanies des de les seves Nikon. Fotografs del diari Avui des dels anys de la Transició política, van assistir a la recuperació d una cultura que provenia d abans de la guerra i dels durs anys de la postguerra fins als canviants anys setanta. En aquest període van coincidir des d herois que provenien d un llarg exili europeu i sud-america fins a joves escriptors que feien els primers gargots mentre intentaven mantenir la cara alta davant les adversitats. Si un s ho llegeix amb la documentació exclusiva del que expliquen els llibres de text, tot plegat li semblara una marcianada, pero aquest llibre és la demostració que tot aixo va existir. [ ] Les fotografies van ser fetes normalment per a entrevistes extenses, realitzades si no em falla la memoria per gent tan competent com Avel lí Artís, Agustí Pons, Merce Ibarz, Lluís Bonada, Julia Guillamon i, sobretot, Joan Rendé. Els retrats, com comprovareu, són producte també del temps i de la feina en els vells laboratoris, és a dir, una feina de paciencia i convicció.
|