|
El volum 89 de la col lecció Fonts Històriques Valencianes, editat en col laboració amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, reprodueix al llarg de vora 600 pàgines els estudis preliminars dels seus dos editors, Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, i l'edició crítica del 'Llibre del feits' del rei Jaume I, feta a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d'Aiamans, de 1380, que és l'única còpia cancelleresca que ens n'ha arribat. En el primer estudi, "El 'Llibre dels feits del rei en Jaume'. La versió canònica de la crònica jaumina, Ferrando aporta les dades ecdòtiques i documentals que justifiquen la tria del ms. C com a text base de l'edició crítica; en el segon, "El 'Llibre dels feits': de l'entorn reial a la difusió digital, Escartí fa un recorregut històric de la difusió del llibre del rei Jaume des de la seua gènesi fins als nostres dies en totes les terres de la Corona d'Aragó. El 'Llibre dels feits' va ser sempre un document literari i historiogràfic de primera magnitud per a historiadors i erudits, especialment a la Corona d'Aragó, atés que narra en primera persona la conquesta i la creació dels territoris dels antics regnes de Mallorca i de València, entre altres circumstàncies de la vida pública i privada del rei: els 'feits'. És, a més, un cas singular en la historiografia europea: un monarca coronat dicta i supervisa la redacció de la seua pròpia biografia, en què no deixa de contar anècdotes concretes. I ho fa amb un llenguatge ric i precís, entenedor fins i tot per al lector actual. L'edició de l'obra literària de Jaume I, anotada i amb índexs antroponímic i toponímic, configura aquest volum imprescindible per a conéixer una part apassionat de la història del segle XIII.El volumen 89 de la colección Fonts Històriques Valencianes, editado en colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua, reproduce a lo largo de cerca de 600 páginas los estudios preliminares de sus dos editores -Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí- y la edición crítica del 'Llibre del feits', del rey Jaime I, a partir del manuscrito C, o manuscrito del conde de Aiamans, de 1380, que es la única copia cancilleresca que nos ha llegado. En el primer estudio, "El 'Llibre dels feits' del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina, Ferrando aporta los datos ecdóticos y documentales que justifican la elección del manuscrito C como texto base de la edición crítica; en el segundo, "El 'Llibre dels feits': de l'entorn reial a la difusió digital, Escartí analiza la difusión del libro desde su génesis hasta nuestros días en todo el territorio de la Corona de Aragón. El 'Llibre dels feits' ha sido siempre un documento literario e historiográfico de primera magnitud para historiadores y eruditos, especialmente en la Corona de Aragón, dado que narra en primera persona la conquista y la creación de los territorios de los antiguos reinos de Mallorca y de Valencia, entre otras circunstancias de la vida pública y privada del rey: los feits. Es, además, un caso singular en la historiografía europea: un monarca coronado dicta y supervisa la redacción de su propia biografía, en la que no deja de contar anécdotas concretas. Y lo hace con un lenguaje rico y preciso, entendible incluso para el lector actual. La edición de la obra literaria de Jaime I, anotada y con índices antroponímico y toponímico, configura este volumen imprescindible para conocer una parte apasionante de la historia del siglo XIII.
|